Rick Holman, l’investigador privat que
treballa a Hollywood, rep l’encàrrec d’esbrinar el passat d’un galà de la
pantalla. Aquest galà-cantant està a punt de casar-se amb una estrella rutilant
del cinema i el productor que porta l’estrella en qüestió no vol veure perillar
la reputació de la seva inversió. El galà apareix mort i tot sembla indicar que
ha sigut un accident. Naturalment Holman no és de la mateixa opinió. Comença la
investigació.
A pesar que aquestes novel·les de Brown estan fetes
amb motllo i com a xurros aquesta presenta algunes curiositats. La primera: quasi
no hi ha violència, ni matança final, ni tirotejos, ni quasi agressions físiques,
ni res de semblant. Segona curiositat:
Holman comença a fornicar a meitat de novel·la i no al final (com quasi
sempre). Tercera: el final es digne d’una novel·la clàssica de misteri anglesa.
Reunió de sospitosos amb Holman descobrint la veritat en una escena d’un
melodramatisme qüestionable i fent confessar al culpable i entregant-lo a la policia.
Tot molt civilitzat. Massa tractant-se d’una novel·la de Brown.
 |
| El text és el millor de la novel·la |
Pel camí, com és de suposar, els tòpics sobre
l’estrella de cinema triomfadora però solitària i trista, mare dominant determinada
a fer triomfar la seva vàstaga (neboda en aquest cas, però és igual), productors
sense escrúpols només preocupats pels diners, etc. Puf!!!! La novel·la és breu i
no hi caben més tòpics. Sorprèn el nivell de melodrama de moltes situacions i
el fet que hi hagi menys humor que en altres peces de la llarga llista de
xurros de Brown. No és bona, és una mica diferent.
El
millor: es llegeix ràpidament, com tot Brown.
El pitjor: és difícil trobar res bo.
Títol original: The Wind-Up
Doll
Títol en castellà: La muñeca
de cuerda
Traducció: René Cárdenas
Barrios
Editorial: Editorial Diana SA
Col•lecció: Caiman
Any primera edició: 1964
Any d’aquesta publicació: 1966
(3ª edició)
Pàgines: 159
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada