La filla d’un líder sindical no gaire
recomanable està a punt d’estavellar el seu cotxe contra el vehicle d’Al
Wheeler. No hi ha ferits però en el maleter del cotxe de la noia apareix un
cadàver. Naturalment Wheeler començarà a investigar. Uns quants cadàvers més
tard Wheeler descobrirà l’intringulis dels assassinats.
No és millor ni pitjor que les altres
novel·les de Brown. Personatges plans, tòpics a dojo, prosa cotxambrosa, diàlegs àgils i moltes
vegades ridículs, erotisme soft
infantiloide i apte per qualsevol persona que pertanyi a l’Opus i altres llocs
comuns típics de les obres d’aquest stakhanovista de la literatura trash.
Un moment d’especial vergonya aliena. La noia posa
en dubte la virilitat de l’heroi i aquest picat intenta violar-la. Li estripa
la roba i li diu furiós “Desde la primera vez que nos vimos, cuando faltó poco
para que me aplastases en la autopista me has venido arrojando tu sexo como si
fuera confeti”. El cim de la vergonya aliena i del plaer culpable en una
lectura. És un excrement literari de primera magnitud però sincerament, no
podia deixar de llegir. El teenager crostós
que porto dins campava lliurement.
Un altre fragment per a acabar aquesta pútrida
entrada. La noia, furiosa i sense roba, li diu a Wheeler “Si me tocas, ¡te
asseguro que grito! – murmuró” i la traca final la possa ell “¿Será el grito de
la hembra en celo?- le dije tan grosera como entusiasticamente-. ¡Eso si que me
va ha gustar!”
No segueixo. Algú recolliria firmes per
reeditar aquesta obra mestra.
 |
| El redactor de les contraportades de l'Editorial Diana mereix un monument |
El
millor: es llegeix amb vergonya i plaer.
El
pitjor: es llegeix amb molta més vergonya que plaer.
Títol original: The Desired
Títol en castellà: La deseada
Traducció: Andrés María Mateo
Editorial: Diana SA
Col•lecció: Colección Caimán
Any edició original: 1959
Any d’aquesta publicació: 1961
Pàgines: 156
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada