"El armario de los venenos" de Noël Vindry

L’escriptor francès Noël Vindry (1896-1954) no és un nouvingut en aquest blog. L’armaire aux poisons (1934) és un nou exponent, no gens menyspreable, de la millor tradició francesa del gènere policíac en el seu vessant novel·la enigma o novel·la problema. Aquesta vegada l’argument transcorre en un poblet francès, Brignoles, i se centra en l’assassinat d’una vella rica hipocondríaca i en qui dels seus parents ha comès el crim. Una segona qüestió és com ha pogut la morta ingerir una quantitat enorme d’estricnina si aquest verí té un sabor tan desagradable i fort. No serà l’únic cadàver de la família. L’assassí li agafa gust a enverinar als seus parents i tornarà a atacar.

A la novel·la li costa arrencar. La presentació de la família en la qual se centra l’acció està massa allargassada. Quan un personatge no apareix en unes quantes pàgines Vindry et fa el recordatori de qui és, a quina de les dues branques familiars pertany i els lligams que té amb els altres personatges. Una mica carregós. L’assassinat triga a arribar i l’aparició de la policia sorprèn per les pinzellades iròniques amb què és presentada i la conyeta en la descripció dels seus mètodes i deduccions.

Una tercera sorpresa i no gaire agradable és el que triga a aparèixer Monsieur Allou, el magistrat d’instrucció d’Aix i el personatge fix més conegut  de Vindry. Allou és presentat com un home laboralment fracassat però d’una lucidesa aclaparadora. Només surt al capítol final, com un Deus ex machina, per a resoldre tot l’entrellat, el que sembla impossible doncs tots els sospitosos semblen innocents i culpables alhora i tots semblen tenir coartades. Vindry, exageradament considerat el John Dickson Carr francès, manega amb molta habilitat l’entramat, les pistes, les sospites i tot el relacionat amb una narració de la qual, com a lector, només esperes que t’enganyin per gaudir més de la resolució final.

El millor: és agradable de llegir i és breu (un valor poc habitual). Té el que els cursis anomenen perfum francès.

El pitjor: cap personatge té un interès especial. Tots són bastant plans.

La contraportada.
Una enciclopèdia per 60 pessetes. Corria l'any 1935.

Títol original: L’armaire aux poisons

Títol en castellà: El armario de los venenos

Traducció: ????

Editorial: Hymsa

Col•lecció: La novela aventura nº 93

Any de la primera edició: 1934

Any d’aquesta edició: 1935

Pàgines: 64