Abans de llegir aquest llibre no coneixia a Louis
Trimble. De tant en tant agafo alguna novel·la que ronda per casa d’algun autor
que no conec. Aquesta vegada li ha tocat a Louis Trimble. Abans de començar-la
vaig cercar informació en els diccionaris o manuals que fullejo habitualment
quan un autor és nou per a mi. Res. Ni un sol comentari. Ni nomenar-lo. L’última
opció: Internet.
Louis Trimble (1917-88) aka Stuart Brock aka
Gerry Travis fou un escriptor nord-americà de novel·leria policíaca, de
ciència-ficció i de l’oest. Pel que he pogut llegir fou prolífic però
curiosament, per l’època en què desenvolupà la seva carrera literària, no va
ser un assidu de les revistes pulp. La traducció La casa embrujada del títol original Murder Trouble (1945) no s’ajusta del tot a l’argument però ja
estic curat d’espants respecte a portades horribles, traduccions pèssimes i títols
canviats.
Al gra. Argumentalment no és per tirar coets
però manté l’atenció lectora amb un cop d’efecte rere un altre. No és poc. I un
tòpic rere un altre. No és molt. El protagonista, un periodista, condueix el
seu cotxe per una zona muntanyosa d’Estats Units quan veu un vehicle amb
problemes parat al bell mig d’una carretera. S’ofereix per ajudar però és refusat
de mala manera no sense abans observar que al seient del darrere del cotxe espatllat
hi ha un home dormint. Segueix camí i agafa a una dona que fa autoestop. Una
desconeguda. Ell no la coneix però ella abans d’abaixar-se del cotxe el nomena
pel seu nom. Tot molt misteriós.
Arriba al minúscul poble on ha de treballar en
el diari local com a redactor. S’allotja en una mena de petit bungalou on al
segon dia d’estança troba el cadàver d’un desconegut. Cadàver amunt, cadàver avall,
enterrant-lo i desenterrant-lo i pel mig molts diàlegs enginyosos i divertits. Un
mort més, aquesta vegada decapitat i una
parella de bessons policies delirants i la parella protagonista anant amunt i
avall buscant el cap del mort i dient coses enginyoses. La novel·la és així. T’ho
passes d’allò més be mentre la llegeixes.
Trimble, un bon narrador, sabia com explicar
una història de forma àgil, ràpida i amena. Molts diàlegs, situacions variades,
tocs d’humor, unes gotes d’amor i uns quants tòpics. Res que em desagradi. Res
per a recordar.
El
millor: és una narració àgil i entretinguda. Una trama
ben construïda.
El pitjor: uns dies després de
llegida ja l’has oblidat.
Títol original: Murder Trouble
Títol en castellà: La casa
embrujada
Traducció: J. Roman (un
clàssic d’aquesta col·lecció)
Editorial: Acme Agency SR
Col•lecció: Rastros nº 49
Any primera edició: 1945
Any d’aquesta edició: 1947
Pàgines: 191
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada