Després d’una no gaire reeixida carrera com a venedor i
publicista i seguint les petjades de l’èxit de Mickey Spillane i el seu ultra
violent detectiu Mike Hammer, l’australià Alan Geoffrey Yates (1923-85), àlies
Carter Brown, s’inicia com escriptor policíac amb Hypnotic Death (1949) utilitzant el pseudònim de Paul Valdez. Els primers
llibres s’editen només a Austràlia i l’any 1958 comencen a publicar-se als EUA
amb un èxit brutal de vendes que no finalitzarà fins a la seva mort. Milions de
llibres venuts a tot el món. No sé si encara es reedita en els països de
llengua anglesa, aquí (Estat espanyol) ja no.
Feia temps que no tornava a sentir la sensació de plaer
culpable i menyspreu vers Brown per ser tan dolent escrivint. Quan anava per la
meitat del llibre vaig intentar recordar algun dels arguments de les seves
novel·les que m’havia empassat. Vaig ser incapaç. Totes són tan similars que
semblen iguals. Els mateixos arquetips repetits llibre rere llibre, les
mateixes situacions, el mateix tipus de diàlegs, etc. Res de nou.
En el seu valuós llibre sobre la pitjor literatura
policíaca mai escrita, Gun in Cheek ,
Bill Pronzini explica la ràpida acceptació i esclatant èxit de Brown als EUA
perquè, entre altres coses, va saber capturar el sabor ianqui en els
personatges i les trames. Serà veritat. El que també és cert i una constant en l’editorial
Diana són les infectes traduccions. Un exemple: Wheeler entra en un bar i
demana un “Escocés sobre las rocas con un poco de soda”. Increïble però cert.
Es pot traduir pitjor? Uns paràgrafs després Wheeler mira com balla una de les
mamelludes habituals en les novel•les de Brown i observa com “una sonrisa
pagana distendia sus labios”.
Centrant-me en la novel·la, no puc dir gaires coses
noves respecte a les anteriors entrades d’aquest blog on comentava altres
llibres de Brown. Una novel·leta més amb Al Wheeler, el tinent de policia de
Pine City County, una inventada població del sud de Califòrnia. Aquesta vegada
una prostituta de luxe apareix assassinada, amb una “J” dibuixada amb sang al seu
front, en el seu apartament. Un diari de la puta amb el nom de quatre clients
donarà peu a la investigació de rigor. Una bona excusa perquè Wheeler interrogui
als sospitosos i lligui amb la fauna de femelles exuberants de rigor, faci
brometes sobre tot i tothom que se li planti davant i tota la resta
d’ingredients que un lector (masoquista com jo)espera en una peça de Brown.
El millor: És breu i entretinguda. Els texts de la portada i la contraportada.
El pitjor: És una porqueria. Sembla escrita per un teenager sortit.
Títol original:
Target For Their Dark Desire
Títol en
castellà: Víctima de su lujuria
Traducció: René
Cárdenas Barrios (cobrint-se de glòria)
Editorial:
Diana
Col•lecció:
Caiman nº 410
Any: 1966
Any de
publicació: 1967
Pàgines: 157
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada