"Líneas de fuga" de Patricia Wentworth

Si li expliqués a algú que he llegit una novel·la policíaca anglesa clàssica amb una iaia investigadora que resol misteris i assassinats, el més probable és que aquest algú creies que parlo d’Agatha Christie i que la iaia és Miss Marple. Doncs no. L’autora és Patricia Wentwoorth i la iaia és la seva millor creació, Miss Maud Silver.

Maud Silver i Miss Marple van nàixer el mateix any, el 1928. Maud Silver com un personatge secundari en la novel·la Grey Mask i Miss Marple en una sèrie de contes que foren reunits en un llibre uns anys després, The Thirteen Problems (1932). Quan la Wentwoorth va llegir els recull de contes de Miss Marple es va pensar que Agatha Christie li havia copiat el personatge. El cabreig fou considerable.

Amb aquestes dues iaies xafarderes i extraordinàriament intel·ligents em passa quelcom de curiós. Com a novel·lista prefereixo a Christie (més densa, escueta i cruel) abans que a la Wentwoorth (més prolixa, pausada i amant dels detalls), però com a personatge trobo molt més atractiu a Maud Silver que a la Marple.

Maud Silver cau bé a tothom, es cola a les cases i discretament però sense pausa, pregunta, escorcolla, observa, xafardeja i analitza i sempre acaba descobrint l’assassí de torn. Fent tot això encara li queda temps de fer ganxet. De fet no para de fer ganxet en totes les novel·les on apareix. Maud havia sigut preceptora  en una casa benestant. El treball s’acaba i decideix treballar com investigadora privada ajudant a la policia en les seves investigacions, en casos tan complicats que només una ment tan brillant com la seva és capaç de resoldre.

El personatge és tota una troballa. Les novel·les són bastant inferiors al personatge principal. La Wentworth no tenia gaire traça construint misteris d'una certa complexitat. Totes les seves peces tenen una estructura similar. Una primera part on es presenten els personatges (habitualment massa allargassada), es produeix un crim (en aquesta novel·la una desaparició i posterior troballa del cadàver) i Maud Silver, a instàncies de la policia o d'algun amic, decideix investigar. 

Argumentalment tampoc presenta excessiu interès, ni cap novetat. El ritme i el sabor decimonònic de la novel·la no és apte per a tots els paladars. En una contrada anglesa (quin plaer!) fa anys desaparegué una dona. El cas es torna a repetir amb una nova desaparició d’una altra dona. La Silver entra en acció i se’n va a viure a casa d’una amiga que viu en el poblet on succeeixen els fets. Entre ganxet i ganxet i tes de les cinc acaba per aclarir el cas (per casualitat) no sense abans donar un cap de mà perquè trumfi l’amor...puafff!!!! Afegim unes històries del passat relacionades amb unes joies falses i la trama amorosa de rigor llastant i ensucrant la narració. En aquest cas Maud Silver no dedueix res de res. Escolta darrera d’una porta com l’assassí(na) li explica al seu adlàter com va matar a les seves víctimes....com si no ho sabés!!!! Les darreres 50 pàgines converteixen la novel·la en una peça de suspens. L’assassí vol cometre un altre assassinat. La Silver ho intentarà impedir. Triomfa la justícia i l'amor, el talent de la Wentworth, no.

El millor: el personatge de Maud Silver. El gust pels detalls i el dibuix d’algun personatge.

El pitjor: la trama amorosa i una narració massa llarga pel que explica (una característica de la Wentwoorth). Maud Silver no dedueix res, és (quasi) un personatge sobrer.

Títol original: Vanishing Point

Títol en castellà: Lineas de fuga

Traducció: Francisco Martín

Editorial: Bruguera

Col•lecció: Club del Misterio nº 138

Any: 1953

Any de publicació: 1984

Pàgines: 103