"Ella no dirá quien fue" de Delano Ames

Delano Ames (1906-87) era un escriptor ianqui amb interessos literaris molt variats, podia traduir un llibre sobre instruments de teclat com escriure sobre els serveis secrets o sobre els deus grecs. No crec que cap d’aquests llibres es llegeixin encara. De fet, si és recordat per alguna peça literària és, sens dubte, per la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pels inquiets i divertits detectius aficionats Jane i Dagobert Brown. Un matrimoni poc convencional i ben avingut que com passa sovint en les convencions del gènere, es veuen involucrats en misteris i assassinats en cada una de les dotze novel·les que composen la seva sèrie.

 

“Ella no dirá quien fue” (1957) és la penúltima de la tanda i és tan lleugera, àgil i entretinguda con qualsevol de les anteriors aventures de la parella. No cal buscar introspecció psicològica, ni densitat en la prosa, ni descripcions detallades de res, ni cap drama humà, ni res que no sigui diàlegs amb humor moltes vegades un punt excèntric, situacions ràpides de comèdia esbojarrada, una trama artificiosa però efectiva, una lleu caricaturització en els personatges i una frivolitat i lleugeresa en el to de la novel·la  que la fan inofensiva però extremadament simpàtica. Tot plegat molt de l’escola ianqui. Molta acció i poca reflexió.

Argumentalment és bastant embolicada. Jane i Dagobert es muden a una nova residència. La llogatera li explica a Jane el seu fracàs matrimonial. Jane escriu un llibre sobre la confidència de la llogatera que després es transforma en una obra de teatre. L’obra teatral s’assaja i entre els membres de la companyia comencen a succeir intents de suïcidi, intents d’assassinat, algun mort, suplantació de personalitat, etc. Tot molt embrollat, ràpid  i amè.

Jane, la narradora de la història, és tan impermeable als complots, desgracies i tragèdies que l’envolten com la resta dels personatges. Tot és divertit, inclús si volen matar-te. Cap d’ells ha vingut al món literari per patir. Res no afecta per molt temps als personatges, ja sigui un intent d’assassinat o un suïcidi. La realitat mai a de colar-se en aquest tipus de novel·les, ni falta que fa. Això tampoc afecta gens al lector que segueix amb gust i diversió l’intríngulis de la trama. La veritat és que el sentit lúdic i d’entreteniment sense coartades de cap tipus s’agraeix. És el que és i no enganya a ningú.

Un últim comentari encara més gratuït que els anteriors: Ames morí a Espanya, a Madrid per més senyes. De fet, en l’última etapa de la seva vida escrigué una sèrie de quatre  novel·les situades a Espanya amb el sergent de la Guardia Civil Juan Llorca com a protagonista.

 

El millor: és una lectura deliciosa. Perquè està tan oblidat aquest autor?

El pitjor: és tan lleugera i àgil que pot no valorar-se com mereix.

 

 

 

Títol original: She wouldn’t say who
Títol en castellà: Ella no dirà quien fue
Traducció: Maria Teresa Nobell
Editorial: Ediciones GP
Col•lecció: GP Policiaca
Any: 1957
Any de publicació: 1958
Pàgines: 160