"El laberinto" de Philip Macdonald

“El laberinto (un ejercicio deductivo para el lector)” és una novel·la enigma pura i dura. Això no és una crítica, ni molt menys. M’agraden les novel·les enigma i considero que Philip Macdonald (1899-1981) era un escriptor suficientment enginyós com per fer entretinguda qualsevol trama que pogués semblar poc atractiva en una primera ullada, com és el cas.

L’estructura de la peça té la seva importància. Un pròleg on el coronel Arthur Gethryn, el personatge fixe de vàries de les novel•les de Macdonald, rep una carta, enviada per un company policia, acompanyada d’un feix de papers amb les transcripcions de tots els interrogatoris fets davant del jutge instructor, sobre un crim comès en una casa benestant anglesa a altes hores de la matinada, perquè així Gethryn pugui treure l’entrellat de tot l’àfer.

L’amo de la casa ha aparegut mort al seu despatx amb l’ull perforat i un tros de quars ensangonat a poca distància del cadàver. Tota la família, els convidats i algun criat són sospitosos. No pot faltar el plano de l’habitació on es troba el cadàver i un altre plano del pis on es trobaven els sospitosos en el moment del crim. Cada capítol de la novel·la és la transcripció de la declaració d’un habitant de la casa, i finalment, l’epíleg  es composa de vàries missives, retalls de diaris i algun informe on se’ns informa que Gethryn resol finalement el misteri.

En aquesta part final Gethryn descobreix  l’assassí després de pensar en el tema tota una setmana des del seu lloc d’estiueig en Costa Chica, Espanya (sí, com sona, confon Mèxic amb Espanya). Però tornant a l'argument, trobo que Gethryn resol el problema molt ràpidament perquè una vegada exposada la solució només queda preguntar-se si algun lector de l'obra, en algun moment, en algun lloc del món ha pogut imaginar la solució del crim. Dir que és la persona menys esperada és quedar-se curt. Gethryn, com bon fill literari de l'imaginatiu Macdonald, no solament exposa una solució lògica al problema sinó que ho fa amb possibles diàlegs i especulacions sobre la pertorbació mental de l’assassí. Impressionant!

Com no hi ha probes que acusin a un assassí que de tant idiota és brillant, i el lector pot quedar torbat si la justícia no pot fer res i l’ordre establert finalment no es refà, el culpable acaba suïcidant-se no sense abans escriure una declaració de culpabilitat. Ja podem dormir tranquils.

Philip Macdonald

Macdonald, com un bon exponent d’aquest tipus de novel·la, reta al lector que descobreixi al culpable. Una tasca impossible per a mi perquè quan has acabat de llegir totes les declaracions et sent un inútil per esbrinar entre tanta declaració qui pot mentir, qui no i perquè. Una autèntica teranyina de declaracions on qualsevol habitant de la casa menys un, el culpable, pot tenir motius aparents per clavar-li a l'ull de la víctima, fins arribar al cervell, un petjapapers que és un pesat tros de quars!!!

Si ets aficionat a les novel·les enigma i a les  enquestes judicials pots entrar en èxtasi durant 200 pàgines. Sinó et trobaràs una novel·la molt més amena del que pot semblar gràcies al talent d’un escriptor que al final de la seva carrera encara tingué esma per escriure aquella joia que es diu “La lista de Adrian Messenger”.

El millor: L'amenitat insospitada donada l'estructura de la novel·la. L’humor en el retrat d’algun personatge i fer passadores una llarga sèrie de declaracions judicials. El culpable és una revelació sorprenent.

El pitjor: si no t’agraden les novel·les enigma no toquis el llibre i si odies les obres de i sobre judicis, surt corrents.

 

Títol original: The maze (An exercise in detection).

Títol en castellà: El laberinto (un ejercicio deductivo para el lector)

Traducció: José Flores Espinosa

Editorial: Canguro

Col·lecció: Serie policiaca

Any: 1932

Any de publicació: maig 1945

Pàgines: 226